- -- * El vell que seu al banc a la vora la font deixa escolar el fum pels seus dits mentre que el temps, gelós, s'emmiralla al bell mig dels seus ulls tremolosos. Té el cap cot i l'ànima, esmorteïda, li fa sotrac al recer d'un sol que endevina tèrbols records, sobre gorgs d'imatges que espurnegen el seny i estrafan la raó. Els llavis, ressecs, espeteguen la misèria del darrer bocí de vida, que empassarà lentament sota un silenciós renec. Afuada sordidesa, acaronada pel sol i l'ombra! El temps congriarà el darrer baf d'esperança i el dòcil doll d'aigua, que embulla passat i estima arrenglarà, potser, un nou pòsit d'amor més enllà de la incertesa d'aquest parc solitari. Francesc Pou - - - * Només carrerejar guaitar lentament sense les punxegades de les busques. Només fruir dels cants aïllats d'uns ocells amagats. Només escoltar el brollar pausat de veus que arriben entretallades. Només seure i percebre la pell fresca la gola eixuta, els ulls serens. Només observar les fulles enlairar-se sentir els sorolls fugissers dels motors. Alexandre Ros Ésta entrada ha sido referenciada desde http://www.viktorgomez.net. Te recomiendo que si me tienes agregado en tu lector de RSS o Blog como viktorgomez.blogspot.com lo actualizes a la nueva dirección. ¡Gracias!
No hay comentarios.:
Publicar un comentario